Assegut al porxo de casa teva, mentre la vida et va consumint poc a poc com els cigarrets que encens ara i adés. Gaudeixes dels únics plaers que et queden en aquesta vida. Ho amaneixes tot amb cervesa, com ha de ser, i en companyia canina, que saps que no et defraudarà mai.
Els vincles de sang de vegades només serveixen per tacar; quanta hipocresia.
L'enemic, que no tenia raó de ser-ho, veu en tu alguna cosa més que esputs sanguilonencs: una persona amiga dels seus amics, i que no té res a perdre; ni tan sols la pròpia vida...
1 comentari:
Ja tenia intenció de veure-la, però ara encara me n'has fet agafar més ganes.
Gràcies,
S.
Publica un comentari a l'entrada