Calidesa, malenconia...

WILCO Jesus, etc. Jesus, don't cry You can rely on me honey You can combine anything you want I'll be around You were right about the stars Each one is a setting sun Tall buildings shake Voices escape singing sad sad songs Tuned to chords strung down your cheeks Bitter melodies turning your orbit around Don't cry You can rely on me honey You can come by any time you want I'll be around You were right about the stars Each one is a setting sun Tall buildings shake Voices escape singing sad sad songs Tuned to chords strung down your cheeks Bitter melodies turning your orbit around Voices whine Skyscrapers are scraping together Your voice is smoking Last cigarettes are all you can get Turning your orbit around Our love Our love Our love is all we have Our love Our love is all of God's money Everyone is a burning sun Tall buildings shake Voices escape singing sad sad songs Tuned to chords strung down your cheeks Bitter melodies turning your orbit around Voices whine Skyscrapers are scraping together Your voice is smoking Last cigarettes are all you can get Turning your orbit around Last cigarettes are all you can get Turning your orbit around Last cigarettes are all you can get Turning your orbit around

NYC i el plàstic

Fa dos dies que he tornat de Nova York i no vull atabalar al personal amb definicions "hipermegasuperguaaaai" de l'experiència viscuda a la ciutat. Ara que ja m'he mig recuperat del jet lag em permeto el luxe de fer algunes reflexions. Qui hi hagi estat, podrà corroborar que comoditat és la paraula que millor es pot ajustar a l'estil de vida imperant, sobretot si portes "un quants dòlars" o targeta de crèdit a la butxaca. Especialment em vull fixar en el tema culinari. És cert que hi ha moltíssim fast food, però també és cert que no s'ha d'anar precisament a restaurant cars per mantenir una dieta equilibrada i variada. En una gran part dels múltiples locals anomenats "deli", incloent totes les seves variants possibles, tens la possibilitat de triar una carmanyola d'amanida, on només hi ha l'enciam. Després pots demanar al dependent que t'hi posi tots els ingredients que desitgis. Òbviament el preu varia en funció de la quantitat de substància que hi volguem posar, que acostuma a ser molt variada. Seguidament, podrem triar entre la gran varietat de salses, vinagretes, olis que desitgem. Podem demanar algun altre plat, com per exemple un bon plat d'espaguetis amb salsa bolonyesa. Per postres, agafem una peça de fruita i un iogurt.

Un cop ho tenim tot, passem per caixa i allà podem demanar la beguda que, naturalment, ens serveixen amb molt de gel i en un recipient de plàstic. Els coberts i la palleta per poder succionar el refresc també són d'un sol ús. Em paro a pensar en la quantitat de persones que consumeixen diàriament en aquell establiment i m'esparvero. En un radi de pocs metres conflueixen un gran nombre d'establiments similars que generen una quantitat de rebuig enorme. I, és clar, en una ciutat que no dorm! No sé com funciona el tema de gestió de residus i reciclatge en aquest país, però pel que veig no hi ha ni un sol establiment amb contenidors per poder separar plàstic, paper i matèria orgànica. Ateses les circumstàncies, la despesa en personal encarregat de rentar vaixella és nul·la.

També faig recompte de tot el plàstic que hem utilitzat i llençat durant aquests set dies, i penso en el preu del petroli. Tenia l'ideal que als Estats Units no donaven bosses de plàstic quan anaves a comprar i ho considerava una mesura del tot encertada. Almenys això és el que em creia de les pel·lícules, i que segurament es posa a la pràctica en d'altres estats, o fins i tot dins del mateix estat de Nova York, fora de la "gran poma". El fet és que, en arribar a casa, he pogut comprovar que per totes les coses que hem anat comprant, ens han donat una bossa de plàstic.
Sóc conscient que, a nivell domèstic, la major part de residus que generem són derivats del petroli, i això sempre em fa pensar en la quantitat de coses que abans es venien a l'engròs o a granel i que, darrerament, per allò de la comoditat i el canvi en els estils de vida, es venen en envasos individuals: amanides, begudes, cremes, sopes, menjar preparat... Tampoc em vull destacar com a contrari d'aquesta mena de compra. Ans el contrari, per desgràcia en sóc un bon consumidor. No negaré que cada vegada que vaig al supermercat i observo la quantitat d'embolcalls del tot inútils que acompanyen el producte m'entren unes ganes de denunciar la situació i tenir una vareta màgica per poder aprovar una llei en contra de l'exageració en l'ús del plàstic no biodegradable. Algú em dirà que és una forma barata per fomentar el consum del producte, però no m'estranyaria que l'ús massiu fos una de les causes de l'encariment del petroli, del combustible que utilitzen els transportistes que, paradoxalment, porten el producte a les superfícies comercials. I clar, si el combustible s'encareix, la repercussio de tot plegat repercutirà en el preu del producte.

Bé, simplement es pot acabar per concloure que si no s'ha legislat fins a la data sobre aquesta qüestió, és bàsicament perquè no interessa, com tantes i tantes coses. Al cap i a la fí, no deixem de ser l'últim mico entre cosins, germans, lobbys, tres per cents i camorristes de primera.