Un dels plaers que ansio més quan s'acosta l'agost i estic en plenes vacances de platja a Sant Feliu de Guíxols és llevar-me d'hora, agafar la bicicleta i fer una ruta que em permeti accedir als punts més alts i emblemàtics del massís de l'Ardenya. La combinació d'ara sol, ara ombra, ara corriol impossible, pujada infernal que no s'acaba mai i, per fi, arribar al cim (o primer cim) ben amarat de suor. Contemplar la bellesa del paisatge, amb una sensació de xafogor que es barreja amb l'èxtasi aromàtic del pi. La sensació es prolonga durant tot el matí, fins que acabo baixant per una trialera des d'on, encara a bastants metres per sobre el nivell del mar, puc contemplar la costa fins arribar a la cala dels Vigatans, a la platja principal de Sant Feliu.
És en aquest moment en què em trec la roba per posar-me el banyador, tot i que preferiria anar a una platja nudista, i m'endinso a la platja, començo a nedar fins que m'aproximo a la zona de les boies i resto flotant panxa enlaire. L'olor d'aigua marítima es barreja amb una ventada que arrossega l'aroma de pi.
