Gran Eastwood

Assegut al porxo de casa teva, mentre la vida et va consumint poc a poc com els cigarrets que encens ara i adés. Gaudeixes dels únics plaers que et queden en aquesta vida. Ho amaneixes tot amb cervesa, com ha de ser, i en companyia canina, que saps que no et defraudarà mai.
Els vincles de sang de vegades només serveixen per tacar; quanta hipocresia.
L'enemic, que no tenia raó de ser-ho, veu en tu alguna cosa més que esputs sanguilonencs: una persona amiga dels seus amics, i que no té res a perdre; ni tan sols la pròpia vida...

Sentir Giorgio de Chirico

http://www.elpais.com/articulo/arte/arquitectura/sonada/Chirico/elpepuculbab/20080119elpbabart_8/Tes









M'inquieta...

Em transporta a un lloc Mort
on tot passa,
on res importa (o sí);
lluny.

Em posa els pèls de punta.

Decadència,
Mort... o petrificació de la Vida.

Fotesa amb punt macarra

Un clip transgressor, divertit, i enganxós. Sempre m'ho passo bé mirant-lo. Espero que en gaudiu, també.

Fotesa terrenal: fragment de "La Meta"

"...Puede que tengas problemas. Sé que los tienes... pero corriendo de un lado para otro, quedándote despierto hasta tan tarde, vas a ponerte malo. No es bueno que lo hagas. Tienes que dejar de preocuparte. Eso no te va a ayudar. Mira lo que le pasó a tu padre; las preocupaciones le mataron.
-No, mamá, le mató un autobús.
-Sí, claro, pero si no hubiera andado tan preocupado, quizá habría mirado antes de cruzar la calle."

La Meta
Eliyahu M. Goldratt. Jeff Cox

Fotesa fal·loide (dedicada a Pepe Rubianes)

Diuen que és fal·liforme, que té forma de fal·lus. La fal·lera filantròpica de les multituds per veure tal meravella, emergeix de la fal·locèntrica personalitat de cadascun dels individus portadors de fal·lus, la divinitat fàlica. Il·lustres personalitats, excel·lències, acuden d'arreu, en massa, pero sigil·losament, deixant enrere llurs damisel·les. Munions d'al·ludits, una fumarel·la d'intel·lectuals enduts per una il·lògica devoció: il·lusionar-se en destapar el llençol de franel·la que cobreix el monument metal·lic. Hi ha qui hi veu un paral·lelisme amb la pròpia existència, una passarel·la d'esdeveniments on tot condueix inexorablement al centre de tot al·lot. D'altres, una preuada herència hel·lènica que es remunta a més de dos mil·lenis. Una corol·la, una constel·lació. un món, un centre, un col·lapse al cervell; un fal·lus per cervell.