| |
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Calidesa, malenconia...
NYC i el plàstic
Fa dos dies que he tornat de Nova York i no vull atabalar al personal amb definicions "hipermegasuperguaaaai" de l'experiència viscuda a la ciutat. Ara que ja m'he mig recuperat del jet lag em permeto el luxe de fer algunes reflexions. Qui hi hagi estat, podrà corroborar que comoditat és la paraula que millor es pot ajustar a l'estil de vida imperant, sobretot si portes "un quants dòlars" o targeta de crèdit a la butxaca. Especialment em vull fixar en el tema culinari. És cert que hi ha moltíssim fast food, però també és cert que no s'ha d'anar precisament a restaurant cars per mantenir una dieta equilibrada i variada. En una gran part dels múltiples locals anomenats "deli", incloent totes les seves variants possibles, tens la possibilitat de triar una carmanyola d'amanida, on només hi ha l'enciam. Després pots demanar al dependent que t'hi posi tots els ingredients que desitgis. Òbviament el preu varia en funció de la quantitat de substància que hi volguem posar, que acostuma a ser molt variada. Seguidament, podrem triar entre la gran varietat de salses, vinagretes, olis que desitgem. Podem demanar algun altre plat, com per exemple un bon plat d'espaguetis amb salsa bolonyesa. Per postres, agafem una peça de fruita i un iogurt.
Un cop ho tenim tot, passem per caixa i allà podem demanar la beguda que, naturalment, ens serveixen amb molt de gel i en un recipient de plàstic. Els coberts i la palleta per poder succionar el refresc també són d'un sol ús. Em paro a pensar en la quantitat de persones que consumeixen diàriament en aquell establiment i m'esparvero. En un radi de pocs metres conflueixen un gran nombre d'establiments similars que generen una quantitat de rebuig enorme. I, és clar, en una ciutat que no dorm! No sé com funciona el tema de gestió de residus i reciclatge en aquest país, però pel que veig no hi ha ni un sol establiment amb contenidors per poder separar plàstic, paper i matèria orgànica. Ateses les circumstàncies, la despesa en personal encarregat de rentar vaixella és nul·la.
També faig recompte de tot el plàstic que hem utilitzat i llençat durant aquests set dies, i penso en el preu del petroli. Tenia l'ideal que als Estats Units no donaven bosses de plàstic quan anaves a comprar i ho considerava una mesura del tot encertada. Almenys això és el que em creia de les pel·lícules, i que segurament es posa a la pràctica en d'altres estats, o fins i tot dins del mateix estat de Nova York, fora de la "gran poma". El fet és que, en arribar a casa, he pogut comprovar que per totes les coses que hem anat comprant, ens han donat una bossa de plàstic.
Sóc conscient que, a nivell domèstic, la major part de residus que generem són derivats del petroli, i això sempre em fa pensar en la quantitat de coses que abans es venien a l'engròs o a granel i que, darrerament, per allò de la comoditat i el canvi en els estils de vida, es venen en envasos individuals: amanides, begudes, cremes, sopes, menjar preparat... Tampoc em vull destacar com a contrari d'aquesta mena de compra. Ans el contrari, per desgràcia en sóc un bon consumidor. No negaré que cada vegada que vaig al supermercat i observo la quantitat d'embolcalls del tot inútils que acompanyen el producte m'entren unes ganes de denunciar la situació i tenir una vareta màgica per poder aprovar una llei en contra de l'exageració en l'ús del plàstic no biodegradable. Algú em dirà que és una forma barata per fomentar el consum del producte, però no m'estranyaria que l'ús massiu fos una de les causes de l'encariment del petroli, del combustible que utilitzen els transportistes que, paradoxalment, porten el producte a les superfícies comercials. I clar, si el combustible s'encareix, la repercussio de tot plegat repercutirà en el preu del producte.
Bé, simplement es pot acabar per concloure que si no s'ha legislat fins a la data sobre aquesta qüestió, és bàsicament perquè no interessa, com tantes i tantes coses. Al cap i a la fí, no deixem de ser l'últim mico entre cosins, germans, lobbys, tres per cents i camorristes de primera.
Un cop ho tenim tot, passem per caixa i allà podem demanar la beguda que, naturalment, ens serveixen amb molt de gel i en un recipient de plàstic. Els coberts i la palleta per poder succionar el refresc també són d'un sol ús. Em paro a pensar en la quantitat de persones que consumeixen diàriament en aquell establiment i m'esparvero. En un radi de pocs metres conflueixen un gran nombre d'establiments similars que generen una quantitat de rebuig enorme. I, és clar, en una ciutat que no dorm! No sé com funciona el tema de gestió de residus i reciclatge en aquest país, però pel que veig no hi ha ni un sol establiment amb contenidors per poder separar plàstic, paper i matèria orgànica. Ateses les circumstàncies, la despesa en personal encarregat de rentar vaixella és nul·la.
També faig recompte de tot el plàstic que hem utilitzat i llençat durant aquests set dies, i penso en el preu del petroli. Tenia l'ideal que als Estats Units no donaven bosses de plàstic quan anaves a comprar i ho considerava una mesura del tot encertada. Almenys això és el que em creia de les pel·lícules, i que segurament es posa a la pràctica en d'altres estats, o fins i tot dins del mateix estat de Nova York, fora de la "gran poma". El fet és que, en arribar a casa, he pogut comprovar que per totes les coses que hem anat comprant, ens han donat una bossa de plàstic.
Sóc conscient que, a nivell domèstic, la major part de residus que generem són derivats del petroli, i això sempre em fa pensar en la quantitat de coses que abans es venien a l'engròs o a granel i que, darrerament, per allò de la comoditat i el canvi en els estils de vida, es venen en envasos individuals: amanides, begudes, cremes, sopes, menjar preparat... Tampoc em vull destacar com a contrari d'aquesta mena de compra. Ans el contrari, per desgràcia en sóc un bon consumidor. No negaré que cada vegada que vaig al supermercat i observo la quantitat d'embolcalls del tot inútils que acompanyen el producte m'entren unes ganes de denunciar la situació i tenir una vareta màgica per poder aprovar una llei en contra de l'exageració en l'ús del plàstic no biodegradable. Algú em dirà que és una forma barata per fomentar el consum del producte, però no m'estranyaria que l'ús massiu fos una de les causes de l'encariment del petroli, del combustible que utilitzen els transportistes que, paradoxalment, porten el producte a les superfícies comercials. I clar, si el combustible s'encareix, la repercussio de tot plegat repercutirà en el preu del producte.
Bé, simplement es pot acabar per concloure que si no s'ha legislat fins a la data sobre aquesta qüestió, és bàsicament perquè no interessa, com tantes i tantes coses. Al cap i a la fí, no deixem de ser l'últim mico entre cosins, germans, lobbys, tres per cents i camorristes de primera.
dimecres, 13 d’agost del 2008
Aroma de pi
Un dels plaers que ansio més quan s'acosta l'agost i estic en plenes vacances de platja a Sant Feliu de Guíxols és llevar-me d'hora, agafar la bicicleta i fer una ruta que em permeti accedir als punts més alts i emblemàtics del massís de l'Ardenya. La combinació d'ara sol, ara ombra, ara corriol impossible, pujada infernal que no s'acaba mai i, per fi, arribar al cim (o primer cim) ben amarat de suor. Contemplar la bellesa del paisatge, amb una sensació de xafogor que es barreja amb l'èxtasi aromàtic del pi. La sensació es prolonga durant tot el matí, fins que acabo baixant per una trialera des d'on, encara a bastants metres per sobre el nivell del mar, puc contemplar la costa fins arribar a la cala dels Vigatans, a la platja principal de Sant Feliu.
És en aquest moment en què em trec la roba per posar-me el banyador, tot i que preferiria anar a una platja nudista, i m'endinso a la platja, començo a nedar fins que m'aproximo a la zona de les boies i resto flotant panxa enlaire. L'olor d'aigua marítima es barreja amb una ventada que arrossega l'aroma de pi.
dilluns, 4 d’agost del 2008
L'home desenterrat
L'home desenterrat s'aixeca de la tomba; amb un posat maldestre comença a tentinejar fins a trobar un equilibri que el permet avançar amb passos ferms i decidits.
L'home desenterrat viu, ara sí, mira el cel, però el sol l'enlluerna tant que cau a terra desmaiat.
L'home desenterrat recupera el coneixement altre cop. Definitivament sap que ha d'anar amb compte, massa temps en la foscor l'ha trastocat.
Com la prosòdia no ho podria permetre d'altra manera, porta una gabardina coberta de teranyines. El seu aspecte grisaci i malaltis provoca reaccions al·lèrgiques en les persones que es va trobant pel carrer.
L'home desenterrat entra en un bar i demana una cervesa. El camarer li respòn que en aquell establiment hi ha reservat el dret d'admissió i que la reputació del local no es pot veure afectada per individus com ell.
L'home desenterrat surt del bar, es posa les mans a les butxaques i amb el cap enfonsat avança lentament, però ben aviat canvia de direcció i continua caminant.
L'home desenterrat torna a ser al punt de partida; es queda immòbil davant del taüt durant uns segons.
L'home desenterrat es torna a posar còmode i tanca la porta.
L'home desenterrat viu, ara sí, mira el cel, però el sol l'enlluerna tant que cau a terra desmaiat.
L'home desenterrat recupera el coneixement altre cop. Definitivament sap que ha d'anar amb compte, massa temps en la foscor l'ha trastocat.
Com la prosòdia no ho podria permetre d'altra manera, porta una gabardina coberta de teranyines. El seu aspecte grisaci i malaltis provoca reaccions al·lèrgiques en les persones que es va trobant pel carrer.
L'home desenterrat entra en un bar i demana una cervesa. El camarer li respòn que en aquell establiment hi ha reservat el dret d'admissió i que la reputació del local no es pot veure afectada per individus com ell.
L'home desenterrat surt del bar, es posa les mans a les butxaques i amb el cap enfonsat avança lentament, però ben aviat canvia de direcció i continua caminant.
L'home desenterrat torna a ser al punt de partida; es queda immòbil davant del taüt durant uns segons.
L'home desenterrat es torna a posar còmode i tanca la porta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
